Escola 2.0 i programari lliure: una oportunitat.
Monday, September 28th, 2009El dissabte em van convidar a assistir a una reunió de Novadors. Una de les temàtiques de la reunió va ser quines anaven a ser les conseqüències dels portàtils del plà “Escuela 2.0″ a l’àula.: Estem preparats?
Algunes editorials ja han llançat els primers materials per col·locar-los als portàtils com són Digital-Text, SM, o Santillana. Una ullada als materials ens dona una triple D: Decepcionats, Depriments i Discutibles.
- Decepcionats: Tenen molt de colorit i animació, i poc de contingut. Utilitzen molt pocs dels recursos que ens donen les noves tecnologies. Posar un pdf, un vídeo o un enllaç al text no és suficient!. No s’hauria tampoc de oblidar que els materials que s’han desenvolupat utilitzen tecnologies com el Flash d’Adobe, no són utilitzables pels alumnes deficients visuals o físics, si no s’han pensat moltíssim per ser accessibles.
- Depriments: Dirigeixen fins uns nivells propers al ridícul al professor i a l’alumne. On queda la imaginació?
- Discutibles: Un pdf amb transicions al canviar de full i en format A4, no és el més adequat per llegir-se en una pantalla de 10”. Si s’ha de llegir alguna cosa de teoria i s’ha de fer un exercici s’ha de canviar de forma contínua entre la teoria i l’exercici… És insuficient /inadequat un portàtil d’estes característiques?
I pot ser la part més important: com es fa l’adaptació d’un material que no permet cap modificació? Ací és on realment el programari lliure i la filosofia que porta darrere tenen una gran oportunitat. Diàriament ens trobem amb materials els quals no s’adapten a la realitat de dins l’aula, una realitat que sovint mostra una diversitat que fa inviable la seua utilització. Disposar de la possibilitat de modificar-los dóna al professor la capacitat de fer estes adaptacions.
L’oportunitat que s’obre és gegant: materials escasos i de dubtosa qualitat poden donar pas a materials lliures si tenen la qualitat suficient per atreure els professors. Estem en el punt d’inici d’una cursa on no tenen cap avantatge els materials que ens donen les editorials. És el moment de projectes com Llibre Lliure i altres semblants que aniran eixint i cobrint els espais que no estan coberts.